Símbols maçons als carrers de Barcelona, una nova ruta fotogràfica

Disculpeu el retard, els dos extrems són dolents a l’hora de mantenir un blog. He estat amb una sobredosi de feina, i després gaudint d’una setmana de vacances. Això sí, retorno amb material fresc. Un altre cop he anat a fer una excursió pels carrers de Barcelona. Aquesta vegada m’he transformat en una mena de Robert Langdon (el protagonista de El Codi da Vinci i El Símbol Perdut) i he anat a la recerca de símbols maçons o simbologia suposada -aquí deixo llibertat de d’opinió- a les vies públiques de la ciutat, i com és habitual acompanyat del Toni Hervás.

Cal recordar que el franquisme va exercir una forta repressió contra les lògies, i a Barcelona s’esborraren bona part dels signes maçònics a Barcelona. Ja sabem que les dictadures no tenen molt apreci per organitzacions que tenen com a pilars la llibertat de pensament, el coneixement il.lustrat o la fraternitat.

La planificació no hagués estat possible sense el llibre de Xavi Casinos, Passejades per la Barcelona Maçònica i el blog Las Crónicas de Thot. Començàrem el recorregut per un clàssic dels símbols maçònics barcelonins: la façana de Portaferrissa 11. Com es veu a la següent foto, són dos nens -el de la dreta amb dues regles i el de l’esquerra amb una paleta i un compàs- i al mig, un pilar de maons i un triangle. Pertanyen a una casa construïda el 1867, tot i que als plànols originals no hi ha constància, pot ser per evitar problemes.

Façana de Portaferrissa, 11

La següent parada a la ruta, pel camí ens vam distreure amb altres elements històrics de la ciutat, va ser davant l’edifici de la Llotja de Mar. Aquí no tenim símbols, però era el punt de refugi (segons el blog de Las Crónicas de Thot) dels maçons durant la prohibició que es havia al regnat d’Isabel II, tot i que hi ha hagut èpoques pitjors (com la de Ferran VII o el Franquisme).

Si anem a l’altra banda del Passeig d’Isabel II, trobem els porxos de la Casa Xifré. No hi ha un consens clar sobre si els símbols de la façana són maçònics o no, però l’estàtua d’Urània (musa de l’Astronomia i de l’Arquitectura durant l’Edat Mitjana) ha estat vista per alguns com una referència al Gran Arquitecte de l’Univers dels maçons, tal i com apunta Xavi Casinos al seu llibre. A més, hi ha dos elements maçons a l’estàtua. A la mà dreta de la musa hi ha un compàs (o les manetes del rellotge, si es vol la interpretació escèptica) i  l’esquerra té un telescopi.

Imatge d’Urània als Porxos d’en Xifré

En aquests porxos també trobem el cèlebre restaurant Set Portes -teòric lloc de reunió de maçons a la Barcelona del segle XIX- amb símbols en la seva decoració com el terra escacat. Molt a prop, a Pla de Palau trobem la Font del Geni Català, també hi ha una suposada inspiració maçònica a l’estrella que sosté la figura de l’angel. Representaria el domini sobre les forces de la natura. Aquesta estatua es construí en honor de Francisco Bernaldo de Quirós, capità general de la ciutat que va fer importants obres de canalització de l’aigua que acabaren amb constants brots epidèmics.

Font del Geni Català a Pla de Palau

Propera etapa, la Barceloneta. Un dels barris més carismàtics de la ciutat havia de tenir alguna referencia a la societat discreta. Aquí la trobem a la façana de l’antiga seu de la cooperativa obrera La Fraternitat. Al mig de les dues estàtues hi ha dues mans saludar-se dins un triangle, una referència a la salutació maçònica de primer grau. Sembla que va haver cert grau de relació entre les cooperatives obreres de finals del segle XIX i començaments del XX i la maçoneria.

Cooperativa Obrera la Fraternitat

I ja enfilant la darrera etapa d’aquesta excursió, les nostres passes ens portaren a les portes del convent de San Agustí. Aquí la simbologia torna a estar molt clara. Aquest convé va ser la seu del Triomf de l’Amistat i Els Amics Fidels de Napoleó podria haver estat un dels focus de la introducció de la maçoneria moderna. Altra opció menys danbrownista és que fou la seu de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques durant el segle XVIII (per més detalls torno a referir-me al llibre de Casinos).

Un dels símbols maçònics a la porta del convent de Sant Agustí

Últim punt del recorregut, la façana de l‘antic museu de Ciències Naturals, trobem aquest símbol camuflat en un estel de mar. Fa referència al principi de la saviesa i al poder de la natura.

Signe a la façana de l’àntic museu de Ciències Naturals al Parc de la Ciutadella

Aquí acaba el recorregut que he fet aquesta setmana. Sé que en queden molts llocs amb ressonàncies maçòniques com la Biblioteca Arús o el Cementiri de Poble Nou. Però així ja tic excusa per anar-hi un altre día. Com vaig fer amb l’altra ruta us deixo un mapa per ubicar-vos (feu click a la imatge per anar a Google Maps).

Anuncios

Un comentario en “Símbols maçons als carrers de Barcelona, una nova ruta fotogràfica

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s