Aquesta setmana voldria destacar un parell de qüestions sobre Sudan, el pais més gran de l’Àfrica i que acostuma a estar oblidat tot i que pateix dos conflictos: el de Darfur i les seqüeles de la llarga guerra entre el nord i el sud del pais.

Llegia aquesta setmana que el president sudanès Al Bashir havia viatjat a Kènia i havia tornat tan tranquil. Recordem per a qui no estigui al cas que aquest home té un ordre detención pels crims contra la humanitat a Darfur –una guerra oblidada a l’interior del pais que des de el 2003 ha deixat 300.000 morts i 2,7 milions de desplaçats-.

El president Barack Obama, que s’ha compromès a intentar un compromís de pau al conflicte, simplement ha lamentat l’actitud de Kènia. Com sempre, amb Darfur tot queda en bones paraules, ja fa com tres anys que es va prometre una força de pau important, i només hi ha un contingent de l’Unió Africana que està clarament superat per las circunstàncies (pocs efectius per cobrir un territori massa extens i amb un mandat de l´ús de la força insuficiente per protegir als civils).

Per la seva banda Kènia ha justificat la seva passivitat per no perjudicar l’estabilitat regional. Per què falta mà dura amb el règim sudanès? Xina li compra petroli i Rússia li ven les armes; pot ser el raonament és simplista però crec que té el seu pes.

L’altra notícia l’he trobada a International Crisis Group on es remarca les dificultats per delimitar les fronteras entre el Nord i el Sud de Sudan. La llarga guerra entre el Nord (de religió musulmana) contra el Sud (cristià i animista) sagnà el país fins els acords de pau de 2005, el proper any s’ha de celebrar un referendum per decidir si el sud es declara independent; i ara una comissió ha de decidir la frontera exactament i que això pot ser causa de conflictes en el futur. Perquè? En els territoris fronterers és on es troben una part important dels jaciments petrolífers, i importants recursos hídrics.

Els moviments autonomistes del Sud han acusat a Khartum de voler manipular el referendum de 2011 i han amenaçat amb reprendre la guerra si no es garantitza una votació amb llibertat i que respecti la voluntat de la població del sud.