Miquel Serra i Pàmies, quan Barcelona va estar a punt d’esclatar

Avui sí que parlaré d’algú que per a mi és un heroi. Ara es commemora el 75é aniversari de l’entrada a Barcelona de les tropes feixistes del general Franco, m’agradaria recordar la història de Miquel Serra i Pàmies, militant del PSUC. La seva història no la coneixia fins l’any passat que la vaig descobrir a la revista Barcelona Metròpolis. Va ser l’home encarregat d’organitzar la voladura de bona part de les infraestructures de la capital catalana el 1939.

Després  de la batalla de l’Ebre, les autoritats republicanes donaren per perduda a Barcelona. El PCE havia agafat molt influència dins del govern republicà, i a la vegada seguia les ordres de la Komintern. L’URSS va apostar per una política de terra cremada a Barcelona que passava per destruir túnels de metro, fàbriques, vies de comunicació…

Stalin volia aplicar una política de terra cremada com faria a partir del 1941 (Font: Wikimedia)

Serra i Pàmies va rebre l’ordre d’organitzar-ho tot. Però ell i altres membres del PSUC van decidir no obeir aquestes ordres. Estaven en desacord amb la submissió que el partit català estava agafant respecte al PCE i als soviètics. Així que Pàmies sabotejar tot el projecte, fent creure que complia les ordres, però finalment no va esclatar res durant aquells darrers dies de gener del 39 a Barcelona.

Portada de La Vanguardia del 27-1-1939, recuperant la numeració d'abans de la guerra, i encara manté aquesta "desviació"
Portada de La Vanguardia del 27-1-1939, recuperant la numeració del 22 de juliol de 1936 i encara manté aquesta «desviació»

També estalviava així més patiment als barcelonins, havien hagut de suportat el bombardejos i ara tocava la dura repressió franquista, imaginem si la ciutat hagués estat devastada afegint-hi centenars de morts (es calcula que una quarta part de Barcelona hagués quedat destruïda completament).

Miquel Serra i Pàmies va pagar aquella insubordinació. Després de la caiguda de Barcelona i com podeu veure a l’article, va començar un periple de judici a l’URSS, condemna a Sibèria, fuga del tren que l’havia de portar fins allà, i fugida cap a EUA via Vladivostok i el Japó. Després va viure exiliat a Mèxic fins el 1968. Aquest cop sí, en aquest post clarament parlo d’un heroi. D’algú que en època d’obeir ordres va saber dir que no a una barbaritat que no aportava res a un altra barbaritat encara més gran.

ACTUALITZACIÓ (NOVEMBRE DE 2015): aquests dies s’està fent un Verkami per realitzar el documental La Fugida sobre el periple de Miquel Serra i Pàmies quan va escapar de l’internament a Sibèria. És una idea de toca-sons produccions. En aquest enllaç hi podeu col·laborar amb aquest projecte de divulgació històrica.

4 comentarios en “Miquel Serra i Pàmies, quan Barcelona va estar a punt d’esclatar

  1. N’hem d’aprendre tant, encara, dels nostres avantpassats…
    Per sort, les comunacions de l’època no eren ni un 10% del que son ara, i per això els va poder enganyar i fugir sense ser trobat…

Deja un comentario