Aquest cap de setmana i el proper dilluns commemorarem el 75º aniversari de les tres jornades de bombardeigs més intensos sobre Barcelona durant la Guerra Civil. Van morir 1.300 persones i més de 22.000 ferits. Com era habitual, els responsables van ser els pilots de l’Aviazione Legionaria italiana que atacaven des de Mallorca. Aquells dies es varen seguir les passes dels seus aliats alemanys que gairebé un any abans havien comés la barbaritat de Gernika.

Fa unes setmanes vaig visitar el Refugi 307 al Poble Sec, val la pena estar-hi un matí. Això i la imminent efemèride m’han animat a fer aquest post. Volia anar més enllà de l’enumeració d’aquells atacs, hi ha articles i llibres molt bons que parlen d’això.

En aquest cas m’agradaria centrar-me en com va néixer la idea d’utilitzar l’aviació contra població civil de manera indiscriminada. A la Primera Guerra Mundial es on es començaren a utilitzar els avions en operacions de certa importància, i ens queda la imatge de certa cavallerositat a l’aire, amb duels protagonitzats per personatges gairebé mítics com el Baró Roig.

Però en aquest conflicte ja es van atacar ciutats. Destaquen els atacs sobre Londres amb els zepelins alemanys. Allà es van establir els objectius d’un bombardeig contra la població civil: destruir la moral de l’enemic. Fins llavors, les calamitats de la guerra passaven al front, però a partir de llavors la rereguarda no quedava segura.

Tot i així, els militars de diversos països un cop acabada la Gran Guerra van veure la necessitat de desenvolupar millors bombarders. Els zepelins resultaven blancs fàcils pels interceptors i les defenses antiaèries, però ja es van desenvolupar els primers aparells d’atac a terra i es divisava a l’horitzó la possibilitat de colpejar ciutats de manera més massiva en un futur.

Entre aquests teòrics, m’agradaria destacar a al general italià Giulio Douhet. Aquest militar es mostrà com un entusiasta de l’ús de l’aviació, i als anys 20 desenvolupà les teories que després es popularitzarien per tota Europa, i els seus compatriotes de l’Aviazione Legionaria aplicaren amb brutal eficàcia sobre Barcelona.

Douhet plasmà les seves teories en diversos llibres. Considerava que els avions tenien una gran superioritat respecte a les forces terrestres. A més, el seu ús havia d’anar més enllà d’atacar les tropes enemigues. Defensar atacar els punts vital de l’enemic. És a dir, la indústria, transports, estructures de govern i “la voluntat popular”.

Això darrer és un eufemisme per justificar l’atac a la població. Douhet creia que el bombardeig indiscriminat provocaria una mena de revolució entre els civils que obligarien al govern de torn a demanar la pau.

Douhet es mostrà partidari de Mussolini. El Duce el va anomenar com a assessor en qüestions d’aviació, i va morir el 1930. Els italians van assumir les seves teories i les van posar en pràctica sobre Barcelona i altres ciutats catalanes i espanyoles (no voldria oblidar el cas de Granollers, que ara al maig commemorarem el 75º aniversari).

Per cert, el llibre de referència de les teories de Douhet fou El Domini de l’aire. Molts països van assumir les seves tesis com Alemanya o Estats Units. Tot i així aquesta premissa d’aconseguir la rendició de l’enemic des de l’aire es va mostrar com totalment equivocada. A més, alguns d’aquests països que després varen arrassar ciutats havien signat el Conveni de l’Haia al 1923 que teòricament prohibia aquestes accions. A Barcelona no va haver cap revolució per demanar la rendició. Tampoc es va veure a Londres durant la Segona Guerra Mundial, ni a les ciutats alemanyes que van ser durament castigades pels avions britànics i nord-americans.

Atacar massivament la població civil des de l’aire no serveix per convertir-te en criminal de guerra. És cert que la superioritat aèria t’ajuda a guanyar una guerra (qualsevol militar ho pot afirmar), però atacant les tropes i les infraestructures claus per l’esforç bèl·lic.

Per cert, fa poc ha sortit una iniciativa per jutjar als pilots que van atacar Barcelona. Només recordo que els crims de guerra i contra la Humanitat no prescriuen mai. No oblidem.