Abans del Diluvi, conèixer el bressol de la civilització

El passat pont vaig anar a l’exposició Abans del diluvi al CaixaForum Barcelona. Una visita recomanable per sortir una mica de la dinàmica Egipte-Roma/Grècia-Edat Mitjana… i altres èpoques molt més explotades (ei, que després d’això, el meu proper objectiu expositiu té a veure amb cert faraó bastant mediàtic…). Però bé, tenim una bona ocasió per conèixer la Mesopotàmia de fa 5.000 anys, i més concretament l’antiga Sumèria (sud de l’Iraq).

A Abans del diluvi pot ser no trobem l’espectacularitat d’altres exposicions amb grans peces. Però sí que tindrem un bon acostament. Destaca la presència de múltiples tauletes d’argila amb excel·lents exemples d’escriptura cuneïforme (un aspecte que va intrigar molt a la meva acompanyant, no tant versada en els afers històrics). També hi ha excel·lents peces que ens mostrem com planificaven les seves magnífiques obres arquitectòniques.

Temple Blanc d'Uruk. Font: La Caixa Obra Social
Temple Blanc d’Uruk. Font: La Caixa Obra Social

Aprofundint, és molt interessant les explicacions sobre el llenguatge sumeri amb vídeos de diferents experts. Aquest idioma que veiem escrit en el peculiar alfabet cuneïforme poc a poc es va anar transformant en una eina de poder, només utilitzada pels funcionaris del govern. Mentre que la majoria de la població parlava altres llengües, segurament semítiques.

Pert tant, els “sumeris” no seria tant un poble. No serien una cultura. Es podria considerar una invenció dels anys 30, quan no es podia vincular el bressol de la cultura occidental amb els pobles semítics.

Exemple d’escriptura cuneïforme. Font: La Caixa Obra Social

Com no, tampoc pot faltar la part dedicada als cèlebres ziggurats. El símbol de la civilització a Mesopotàmia, com ho són les piràmides a Egipte. Tenim una reproducció en maqueta del que havia a Ur. Però també podem descobrir com van ser els primers en fer una planificació urbanística i com la construcció tenia un component religiós. Per ells la ciutat era un entorn de protecció, totalment contrari a la imatge de perversió que per exemple es presenta a l’Antic Testament.

En diversos moments de l’exposició es fa referència a altres creences. Com per exemple l’epopeia de Gilgamesh, el primer relat èpic de la Humanitat, i que va obrir el camí de la Ilíada, l’Enèida, o el Tirant lo Blanc. Però també hi ha diverses mencions amb la versió del mite del Diluvi Universal en la seva versió mesopotàmica: Ziusudra construeix una enorme embarcació per donar refugi a diverses espècies animals i salvar-se de les pluges catastròfiques.

planol-d-una-casa-adquisicio-sense-datar-ca-2000-ac-ceramica-11-4-x-12-2-x-2-6-cm-vorderasiatisches-museum-staatliche
Plànol d’una casa dels voltants de l’any 2000 a.C. Font: La Caixa Obra Social

Personalment em van encantar els documents que es troben al principi. Són imatges i documents de les expedicions arqueològiques de començaments del segle XX. Un digne record d’aquells pioners, i vaig recordar les dificultats per poder continuar avui amb els treballs d’investigació. Des de fa més de trenta anys, Mesopotàmia-Iraq no para d’encadenar conflictes, el que dificulta el desenvolupament de les tasques dels arqueòlegs. Per no parlar del saqueig del Museu de Bagdad al 2003 i tot el mal que s’ha fet al patrimoni d’un dels bressols de la Humanitat.

 Bé, si teniu temps d’aquí al 24 de febrer de 2013 val la pena fer aquesta visita. No és una de les cultures més conegudes pel gran públic, però ja us dic que com és un dels bressols de la nostra civilització paga la pena conèixer-la una mica més.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s