Aquesta setmana que estem a punt de deixar vaig aprofitar un dia lliure per anar a fer una visita pel centre de Barcelona i aprofitar per practicar una mica amb la càmara de fotos. El dia no acompanyà, ja que vaig a escollir el plujós dimecres, però vam fer el que vam poder. Això sí, sempre amb els grans consells de Toni Hervás. Bé, en qualsevol cas, es va notar que vam estar trepitjant allò que es diu el “centre històric”. Així que us deixo unes quantes instantànies del tomb per la ciutat. Els que també em seguiu a Instagram (@ivangich) veureu que algunes són similars.
Aquí teniu una vista del Palau del Bisbe. Construït a finals del segle XII al costa de la muralla romana. Ara el que podem veure principalment són parts de segles posteriors. Per exemple, la façana del carrer del Bisbe (des d’on hi l’entrada a on vaig tirar aquesta foto) és del segle XVIII.
Següent parada, el pati de la Casa de l’Ardiaca o el dia del Corpus es pot veure el tradicional “L’Ou com Balla“. Moment de l’excursió pels records, a la hemeroteca de l’Arxiu Municipal amb aquells treballs de Carlisme i dels darrers executats pel Franquisme. Les fotos les vam fer sota l’atenta mirada de les gàrgoles de la Catedral de Barcelona (aquí teniu una de les 160).
Després de caminar entre els edificis destinats a glorificar el poder diví, caminàrem cap a la representació del poder dels antics reis del Casal de Barcelona (bé, primer, ens vam haver de refugiar de la intensa pluja a l’arxiu de la Corona d’Aragó). Plaça del Rei:
El moment clau en aquest punt del passeig fou la localització de la porta de la casa del botxí de la Barcelona medieval. Està situada entre la Capella de Santa Àgata i Casa Padellàs. Estava situada a les muralles de la ciutat, i ara és un vidre on es veu una part del Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta situació peculiar per a un habitatge es deu a una decisió salomònica del Consell de Cent que decidí que la llar havia d’anar allà, una mena de punt intermig ja que a la ciutat ningú el volia tenir de veí, i tampoc es podia permetre tenir-ho fora de les muralles. Així que es va optar per aquesta ubicació.
Bé, ara pregunta de Trivial, no estic a Montserrat però tinc davant a la Moreneta… Sí, estic a la Basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona. Segons indica la llegenda, en aquest temple acollia originàriament la famosa verge negra fins la invasió musulmana de la ciutat el segle VIII. Ara hi ha una rèplica en record a aquells temps.
Encarem el tram final de la passejada. Aquestes ja les vaig comentar al Instagram. El primer és el carrer de la Carassa (entre Vigatans i Mirallers, si us voleu ubicar millor en els carrerons del barri del Born). Aquesta cara indicava la situació de l’antic prostíbul a la Barcelona Medieval.
Finalment, completem el recorregut al carrer dels Petons. Nom romàntic, tot i que la història no ho és tant. Era el lloc on els condemnats a mort feien el darrer petó als familiars abans d’anar al parc de la Ciutadella.
I aquí va acabar el recorregut. Espero que us hagi agradat, i a veure si m’animo amb les fotos i al futur faig alguna cosa més. I si voleu saber alguna cosa més aquí us deixo el mapa del recorregut.
